13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
 
  Arrels
  Sant Benet
  Cister
  Sant Bernat
  Poblet
  Breviari del rei Martí l'Humà
  Abat Francesc Dorda
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Arrels  / Poblet 
Poblet
 
L'èxit de l'aventura cistercenca explica Poblet. Cister és fundat el 1098, i Poblet el 1150, quan encara no han passat cent anys. Els segles XII i XIII són fonamentals en la història del nostre monestir. De fet, ells ens deixen enllestides les principals dependències de la casa: un espai, bell i funcional alhora, per a la recerca de Déu. Aquest espai ens ha arribat gairebé intacte en la seva totalitat. El XIV és encara un segle de grans realitzacions, i també el de la davallada, lenta, però indefectible. Cal dir que la documentació coneguda sobre la vida privada de la comunitat de Poblet no reflecteix al llarg dels segles desviacions notables de l'ideal inicial dels fundadors de Cister i, al seu torn, dels fundadors de Poblet, provinents de Fontfreda. De fet aquesta, l'autèntica història de Poblet, encara no ha estat escrita, ni, segurament, ho serà mai. La dels monjos que, dia a dia, tot enfilant salms, asseguraren el creixement i la continuïtat de la casa, la domus Populeti. Podríem explicar així la successió dels dies i dels anys que completen els segles XV, XVI, XVII i XVIII: Poblet, la institució, la comunitat, els seus monjos, cerquen de donar un nou rostre, formes diferents a allò que viuen en la intimitat del propi cor. No sempre, però, ho podran fer amb la transparència ni amb el vigor del primer ideal. El segle XIX, amb una societat que experimenta canvis profunds, plantarà, amb l'abandó i la progressiva espoliació del monestir desert, la llavor d'un futur recobrament. Un recobrament que farà possible, amb el retorn dels monjos l'any 1940, el retorn també a unes formes de vida més pures, més autèntiques, més profundament benedictines i, per tant, també més evangèliques. Els monjos d'ara, hereus dels antics, mai no ho agrairem prou, perquè l'autenticitat és potser un dels valors més importants que podem i hem d'oferir als homes i dones del nostre temps.


No hem parlat d'abats de Poblet il·lustres, ni de comtes, ni de reis, ni de construccions... Pensem que és sobretot la humilitat la qui escriu la història, la de debò. Com ho palesa, de forma contundent, la llosa tombal d'un ex-abat de Poblet, fra Vicenç Ferrer, mort el 1411, col·locada al claustre, just davant la sala capitular, al bell mig, perquè tothom la trepitgi en entrar i sortir, amb aquesta sola i reveladora inscripció: Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, del salm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia la lloança del matí, a trenc d'alba, i a la recitació del qual vol que tots els monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2). La pregària que, com l'abat Ferrer, nosaltres hauríem de fer nostra, amb confiança i amb agraïment, perquè, al capdavall, la vida del monjo es resumeix en aquesta actitud d'abandó a Déu: «no desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (Regla de sant Benet 4, 74).
 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005