«No hi ha cap monestir complet sense una hostatgeria. Es podria escriure una història sencera sobre les hostatgeries monàstiques. Evidentment, la cella hospitum de què parla sant Benet no és una cel·la, un únic apartament on tots els hostes s’amunteguen, és una casa, un habitatge normal i complet. A la Vida de sant Benet se’ns parla dels plànols per al monestir de Terracina, subministrats pel patriarca en un somni, en els quals es fa esment d’un lloc per a l’acolliment dels hostes. Probablement ja des del temps de sant Benet l’hostatgeria estava separada de la resta del monestir. La Regla no en fixa la posició exacta, però el costum monàstic, de conformitat amb l’esperit i les intencions de sant Benet, l’hauria situada a part del claustre, del dormitori i del refectori dels religiosos, generalment a prop de la porta d’entrada. Aquesta era ja la pràctica en temps de sant Pacomi».

Hostatgeria interna		Sant Benet i els hostes		Hostatgeria externa