13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
  Salutació del P. Abat
  Els capítols de l'Abat
  Vida monàstica
    · Pregària
    · Lectio divina
    · Treball
    · Ser monjo
    · Em vull fer monjo
    · Textos
    · Horari comunitat
  Ordenació de diaca
  Hostatgeria del Monestir
  Cultes
  Necrologi
  Crònica
  El temps
  Blogs
  Contacte
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Comunitat monàstica  / Vida monàstica  / Ser monjo 
Ser monjo
 
«El Senyor va dir a Abram: —Vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir d'Haran tenia setanta-cinc anys» (Gn 12, 1-4).

«Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat l'exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica, a fi que pel treball de l'obediència retornis a Aquell de qui t'havies apartat amb la desídia de la desobediència. A tu, doncs, s'adreça ara la meva paraula, siguis qui siguis que, renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, prens les fortíssimes i esplèndides armes de l'obediència» (Regla de sant Benet, pròleg 1-3).

Discerniment

El camí de la vida monàstica comença sempre com a resposta a una crida que fa el Senyor. Aquesta crida és una invitació a sortir i a anar cap a un lloc, un lloc que ell mateix anirà indicant. La vida monàstica és un itinerari, una recerca. Després d'un temps previ de discerniment, més o menys llarg, que comporta una primera presa de contacte amb el monestir mitjançant estades a l'hostatgeria i les primeres converses amb el mestre de novicis, tindrà lloc l'entrada al monestir. És el moment de la ruptura, el moment de la decisió, l'inici del viatge.

Postulantat

La primera etapa de l'itinerari, ja al monestir, rep el nom de postulantat. Segons el significat del verb llatí «postulo», el postulant és un que demana, que pretén alguna cosa. La durada del postulantat pot oscil·lar entre mig any i un any. El postulant comença a integrar-se a la vida de la petita comunitat del noviciat, una mica separada fins i tot físicament de la resta de la comunitat, guiat i ajudat pel mestre de novicis.

Noviciat

Passat aquest temps, si l'abat ho creu oportú d'acord amb el seu consell, i el postulant persevera en el seu propòsit, i un cop ha estat admès per la comunitat, que l'ha de votar en deliberació secreta, començarà el temps de noviciat. El ritu d'iniciació té lloc a la sala capitular, en presència de tota la comunitat, durant el qual el postulant demana, prostrat a terra davant de tots, la misericòrdia de Déu i de l'Orde, i l'admissió a la provació del noviciat, i rep l'hàbit cistercenc, que li imposa el mateix abat, com a signe de la novetat de vida. L'hàbit li és donat per l'abat, en nom de la comunitat i de la llarga tradició viva del monaquisme en la qual el nou aprenent de monjo és empeltat des d'ara. Amb l'hàbit monàstic rep sobretot una proposta d'experiència de Déu molt concreta i singular, que haurà d'anar descobrint i aprofundint, sempre sota la mirada atenta i amical del mestre de novicis. El noviciat pot durar fins a un any i mig. El temps mínim necessari és un any. És una etapa intensa de formació, en la qual el novici ha de procurar endinsar-se pels camins de l'experiència espiritual del monaquisme i en la vida concreta de la seva comunitat. Tindrà dos punts de referència fonamentals: el Salteri, que serà a partir d'ara el seu llibre de pregària i amb el Salteri tota la Bíblia, i la Regla de sant Benet, que li forneix el plànol, el mapa de l'itinerari de la seva recerca de Déu pels camins de l'Evangeli: la Regla tal com l'ha interpretada la tradició cistercenca i el mestratge actual del mestre de novicis i del pare del monestir, l'abat.

Professió temporal

Acabat el temps de noviciat, l'abat i la comunitat hauran de pronunciar-se novament sobre la idoneïtat del novici. Un cop admès, podrà fer la professió temporal, que, en el cor i en la intenció, haurà de considerar ja com a definitiva, si bé en la pràctica se li concedeix encara un llarg temps de provació. El ritu de la professió, molt sobri, té lloc a la sala capitular, en presència de tota la comunitat. Davant l'abat i les relíquies dels sants que es guarden en el lloc de Poblet, el novici promet, per un any, obediència, estabilitat en la comunitat i conversió de costums. Obediència perquè la vida monàstica és resposta a una crida, i obeir és escoltar; estabilitat perquè desitja cercar Déu en el marc d'una comunitat concreta, deixant-se guiar per una regla i per un abat. Conversió de costums, perquè sempre està en camí, com Abraham, disposat en tot moment a sortir i a caminar. Els vots religiosos clàssics de pobresa i castedat, que el monjo no formula explícitament, resten continguts en aquest tercer vot de conversió de costums o de viure com a monjo. De tot això que ha promès, el monjo en signa un document escrit. El temps de formació continua durant, almenys, tres anys, encara sota l'acompanyament del mestre de novicis. La integració progressiva en la vida quotidiana de la comunitat es combina amb un temps d'estudi seriós de la teologia.

Professió solemne

Finalment, un cop admès definitivament per la comunitat, podrà fer la professió solemne, és a dir, la ratificació definitiva, fins a la mort, del compromís que va contreure temporalment uns anys abans. La professió solemne té lloc a l'església del monestir, en el transcurs de la missa presidida per l'abat, al cor mateix de la celebració, entre la litúrgia de la paraula i l'ofertori, com per indicar que la dedicació del monjo va unida a l'ofrena que Crist fa de si mateix al Pare. Aquesta dedicació o consagració del profés es verifica mitjançant la solemne pregària epiclètica d'invocació de l'Esperit Sant, durant la qual el monjo està tot estirat a terra, i que és el punt culminant del ritu de la professió monàstica solemne.

Oh Esperit Sant,
que us heu revelat als homes com a Déu i com a Senyor,
supliquem la gràcia immensa de la vostra bondat
perquè, així com el buf de l'Esperit va allà on vós voleu,
concediu a aquest servent vostre la promptitud de servir-vos;
i, ja que l'ha creat la vostra saviesa,
que el dirigeixi la vostra providència.
Amb la gràcia que vós acostumeu,
que la vostra unció l'alliçoni sobre tot el que ha de saber.
I, per intercessió de sant Benet,
que ens heu donat com a legislador eminent de la vida monàstica,
i de tots els sants en nom dels quals us ho demana,
feu que renunciï veritablement
a l'aparença enganyosa d'aquest món.
Vós que sou la remissió de tots els pecats
allibereu-lo dels llaços estrets de la impietat,
i feu-lo fervorós i esforçat
en l'observança de la paraula donada en la professió.
Que en les angoixes i tribulacions
li sigui un respir el vostre consol inesgotable.
Que, santament fonamentat en la caritat fraterna
per una veritable humilitat i obediència,
compleixi amb perseverança ferma
el que li heu donat de prometre.
Concediu-nos-ho vós mateix,
que viviu i regneu amb Déu Pare
i amb el seu Fill únic,
nostre Senyor Jesucrist,
Déu, pels segles dels segles. Amén.

(Ritual Cistercenc, 31)
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005