13/12/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
  Salutació del P. Abat
  Els capítols de l'Abat
  Vida monàstica
  Ordenació de diaca
  Hostatgeria del Monestir
  Cultes
    · Horari de cultes
    · Horari de Nadal i Epifania: 2017-2018
    · Basílica
    · Monasticae vitae sedes
  Necrologi
  Crònica
  El temps
  Blogs
  Contacte
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Comunitat monàstica  / Cultes  / Basílica 
Basílica
 
  
LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DE POBLET

El dia 11 de gener de 1963 sant Joan XXIII, papa, va concedir a la nostra església abacial el títol de Basílica Menor a petició de l’Abat Edmon Garreta. Significava, d’alguna manera, la culminació del procés de la restauració monàstica de Poblet. El 30 de maig següent es va celebrar solemnement la proclamació de l’església com a Basílica Menor. Pocs dies després, el 3 de juny, el bon papa Joan lliurava a Déu la seva ànima.


La basílica era un edifici civil romà destinat a la celebració d’actes públics de caràcter legislatiu. Constava d’un absis, que era el lloc de presidència, i d’una o més naus, que eren el lloc del poble. Basílica significa literalment «del rei» (del grec basileus, rei). La llengua italiana conserva el terme «reggia», que seria la traducció literal de basílica, per designar el palau o residència reial. Amb la llibertat de culte fruit de la pau constantiniana (segle IV), acabades les persecucions, les comunitats cristianes de Roma i de les grans ciutats de l’imperi adoptaran com a seu per a les seves assemblees litúrgiques aquests edificis civils anomenats basíliques. Espais funcionals, alhora que grandiosos, aptes per a acollir una assemblea nombrosa, esdevindran les cases de l’església i s’aniran enriquint amb els elements necessaris per a la celebració de l’esplendorosa litúrgia cristiana que es troba en plena expansió i desenvolupament: el presbiteri amb l’altar i la seu, el cor per a l’schola cantorum, amb l’ambó i el canelobre per al ciri pasqual, etc. La conca absidal i els murs laterals seran recoberts per meravellosos mosaics, molts d’ells conservats, eloqüents catequesis de la Sagrada Escriptura i dels misteris de la fe. S’hi avantposarà un atri porxat, com a espai de transició del profà al sagrat, i un edifici annex per a la celebració del sagrament del baptisme i de la crismació, el baptisteri, construcció, aquesta sí, específicament cristiana.

L’església de Poblet —construïda al llarg dels segles XII, XIII i XIV—, que consta d’una nau principal i dues de laterals, amb un creuer que li dóna la forma de creu llatina, i un atri d’entrada (a més del claustre) és un exemple clar d’arquitectura basilical: la llum hi entra abundosament pels finestrals de la nau principal, més elevats, i també pels de les naus laterals, talment que tot l’espai resta lluminós. Les mirades i el moviment convergeixen vers l’absis central orientat —en realitat una sumptuosa capçalera desenvolupada en diverses absidioles i amb deambulatori—, embellit per un magnífic retaule d’alabastre, per la creu, signe del Crist que ha de venir, l’altar, l’ambó i la seu presidencial.

El títol de Basílica menor, que distingeix una església de les altres del mateix rang, és un honor, un privilgegi, una distinció donada pel Papa i que, d’alguna manera, col·loca aquesta església sota la protecció de la seu apostòlica i la vincula especialment amb l’església de Roma.

La concessió d’aquest títol comporta, bàsicament, una especial relació amb la seu de Pere i amb l’església romana. Com una vinculació de més afecte i proximitat. Per expressar aquesta comunió profunda, a la basílica menor caldrà celebrar cada any amb la deguda solemnitat i expressivitat les festivitats de sant Pere i sant Pau, apòstols (29 de juny), la festa de la Càtedra de sant Pere (22 de febrer) i l’aniversari de l’elecció del papa o de l’inici del seu ministeri petrí. En aquests dies, i en l’aniversari de la Dedicació de la Basílica (13 de novembre), en l’aniversari de la concessió del títol de Basílica Menor (11 de gener o 30 de maig) i el dia de la festa titular (15 d’agost), o bé una vegada l’any en el dia elegit lliurement pel fidel o determinat per l’ordinari del lloc, els fidels que visitin devotament el temple i hi participin en alguna celebració (o bé hi resin personalment el Parenostre i el Credo), amb els requisits de la confessió sacramental, la comunió eucarística i la pregària per les intencions del papa, segons les normes de l’Església, hi obtenen la Indulgència Plenària.

Que la nostra església hagi estat honorada amb el títol de Basílica Menor vol dir també que caldrà vetllar per la celebració digna del culte, tant de l’Eucaristia com de la Litúrgia de les Hores, que afavoreixi la participació dels fidels, com també per la predicació i explicació de la Paraula de Déu i la mateixa catequesi litúrgica. Igualment caldrà fer-se ressò dels ensenyaments de l’església, especialment dels documents pontificis i conrear-hi també les diferents formes de pietat genuïna.
 
Castellano  
English
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005