«Si partim del fet que vivim en un context cristià i que hi ha hagut una
iniciació cristiana en la nostra vida, podem respondre que un monjo és un
cristià com un altre, però que vol viure la seva opció cristiana d’aquesta
manera concreta, en aquest lloc on hi ha altres monjos, i que l’hàbit és el
signe d’aquesta decisió que ha pres en la seva vida. Com que la persona
interessada a tenir més notícies sobre la vida monàstica coneixerà l’Evangeli,
se li pot afegir que és el mateix Crist qui crida uns deixebles de manera
especial que el segueixin per viure, amb total dedicació, tot allò que Ell
ensenyà, i que facin de l’Evangeli la seva llei de vida. Els monjos volen ésser
aquests deixebles, que amb total dedicació, aquí a Poblet, volen viure, comunitàriament, segons l’Evangeli de Jesucrist, com aquells primitius cristians que tenien
un sol cor i una sola ànima, que posaven el que tenien a disposició de tots i
rebien cadascun segons el que necessitava.»
(D’una al·locució de l’abat Maur Esteva)
|
|
 |
